25 de maig, 2009

Democràcia Econòmica. Vers una alternativa al capitalisme

Democràcia Econòmica. Vers una alternativa al capitalisme. Aquest és el títol d’un llibre coral, escrit a partir de moltes veus, que feia anys que s’està cuinant però que el destí ha volgut que aparegui en el moment més oportú, i que té 10 propòsits:

1. Bastir la crítica al capitalisme sobre noves bases filosòfiques, donat que les tradicionals ja havien donat de sí tot el què podien. Per això, acudint a la filosofia política de les darreres dècades, la conclusió que el capitalisme és injust es fonamenta a partir de la teoria de la justícia liberal igualitària (Rawls), del marxisme analític post-rawlsià (Cohen) o del republicanisme (i la seva teoria de la dominació).

2. Demostrar de manera detallada i rigorosa per què i en quin sentit es pot dir que les desigualtats estructurals del capitalisme són injustes. Dues són les fonamentals: la desigualtat que generen els mercats financers en l’accés als mitjans de producció (desigualtat “absoluta”); i la desigualtat que generen els mercat de treball per mitjà de la distribució salarial (desigualtat “relativa”). civil).


3. Esbrinar si el capitalisme de l’Estat del benestar, que és indubtablement la versió més igualitària del capitalisme, aprova o suspèn davant del tribunal de les teories de la justícia. Tot i que es tracta del sistema socioeconòmic més just de tots aquells que han existit, no es pot dir que sigui suficientment just.

4. Proposar sistemes econòmics alternatius, que compleixin de manera cabal amb els principis de justícia. En aquest sentit, el llibre presenta la Democràcia Econòmica (DE) de l’economista David Schweickart: un sistema de socialisme de mercat més igualitari que el capitalisme actual, tan o més eficient i viable.

5. Utilitzar la DE com a radar a partir del qual detectar aquelles experiències ja reals, existents, que tenen afinitat amb aquest model. Se’n detecten quatre: el cooperativisme, el sindicalisme com a instrument de democratització de l’empresa, la banca ètica i el consum responsable (basat en l’etiqueta social).

6. Explorar si aquestes realitats poden ser embrions d’un futur i hipotètic socialisme de mercat. En aquest sentit, el llibre intenta comparar cadascuna d’aquestes realitats alternatives amb el sistema actual, per una banda, i la DE per l’altra.


7. Plantejar la integració de totes aquestes realitats en una xarxa integrada, coherent i unificada: el mercat social. En aquest sentit, el balanç social apareix com un instrument necessari per possibilitar aquesta integració.

8. Posar sobre la taula una estratègia de consolidació i creixement del mercat social. En aquest sentit, per una banda, s’analitza de quina manera en una mateixa economia de mercat poden coexistir el capitalisme social i el mercat social; i per l’altra, s’estudien possibles polítiques públiques d’impuls i promoció del mercat social.

9. Emmarcar la DE en un ventall d’alternatives més ampli: altermundialisme, renda bàsica, ecologisme, democràcia participativa, etc.


10. Prendre consciència que el socialisme del qual es parla en aquest llibre és un socialisme dels ciutadans, creat i promogut des de la societat civil. El socialisme de segle XX ha estat molt estatalista -tant el comunisme com la socialdemocràcia- i ja ha donat tot allò que podia donar de sí. El socialisme -entès en tota la radicalitat de la paraula, és a dir, com la voluntat de construir un sistema econòmic no capitalista, com a condició de la construcció d’una societat justa- en el segle XXI tindrà una segona o
portunitat a condició que sigui un socialisme fet des de la gent, no des de l’Estat. Però no la gent aïllada, sinó la gent organitzada, en xarxa. L’Estat pot limitar i corregir els efectes del mercat des de fora; la societat civil pot infiltrar-se en el mercat i transformar la seva naturalesa des de dins. Per això, el socialisme dels ciutadans pot arribar on no va arribar el socialisme del segle XX: pot arribar a complir el vell somni de superar plenament el capitalisme.

Un moment de la meva intervenció durant l'acte de presentació del llibre

Probablement, alguns lectors trobaran aquest llibre massa utòpic: s’hi parla de superar el capitalisme! D’altres, massa pragmàtic: al capdavall tot queda concretat en una estratègia per fer créixer el mercat social. Res gaire nou! Si és així, haurà aconseguit el seu objectiu.


Més informació del llibre

1 comentari:

bernadette ha dit...

Benvolgut Toni!
Crec que la democràcia econòmica és fonamental per aconseguir una democràcia real. Una democràcia on no manin les grans empreses, una democràcia on la ètica sigui escoltada i no només definida a les enciclopèdies i diccionaris. Democràcia als ajuntaments, autonomies, estats, a Europa... on les multinacionals entrin per la mateixa porta que els ciutadans, que no entrin per les portes circulants a les institucions democràtiques. Una democràcia on manin els representants dels ciutadans. Però economia i democràcia en el món real no sempre van de bracet!!!
Bernadette