Manllevo una informació que dóna Carles Navales en un article recent: “Segons les dades facilitades per Josep Rafús, regidor de Règim Interior de l'Ajuntament de Vic per CiU, des del 15 de novembre al 15 de desembre de 2009 han passat per l'Oficina Municipal d'Acollida per empadronar-se un total de 127 persones. D'aquestes set presentaven irregularitats en la documentació i, finalment, han estat quatre les que no l'han pogut arreglar. (...) Son manifestacions del regidor a l'edició d'Osona del diari el9nou.cat de 29 de desembre.”
La proposta ja retirada de l’Ajuntament de Vic de no empadronar als nouvinguts que no disposin de visat hagués fet que els immigrants empadronats durant aquell més haguessin estat 4 menys: 123 en comptes de 127. Hagués modificat substancialment, aquesta mesura, la quantitat d’immigrants que hi ha a Vic? No. Hagués permès disposar de més recursos per atendre les necessitats de la població immigrant? No. Hagués permès reduir la pressió a la qual els serveis públics estan sotmesos en una època de crisi, en la qual les necessitats socials s’incrementen exponencialment? No.
I tot això, l’Ajuntament que proposava aquesta mesura, ho sap perfectament. Per això, la seva proposta era deshonesta. En política pots equivocar-te a l’hora de prendre decisions, el què no pots fer és enganyar deliberadament. Fer-ho és immoral. No podem creure que l’objectiu de l’Ajuntament, amb aquesta proposta, fos intentar resoldre les dificultats que es deriven de la immigració, que existeixen i que ningú nega. Més aviat ens temem que l’objectiu era propagandístic, electoralista: competir amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Una vergonya. I una idiotesa. Perquè amb la proposta de negar l’empadronament als sense-visat, ben al contrari, no fan més que reforçar el discurs racista d’Anglada i el seu espai polític.
Tots sabem que els immigrants aporten a la Hisenda pública més diners dels que li costen a l’Estat. Són uns contribuents nets a la caixa comuna. Si no fos per ells, Espanya no hagués tingut els superàvits fiscals dels quals va gaudir abans de la crisi. Si no fos per ells, els governs de Madrid no s’haguessin pogut dedicar a rebaixar impostos, una i altra vegada, durant la darrera dècada. Unes rebaixes fiscals, per cert, de les quals s’han beneficiat sobretot les classes mitjanes autòctones –i els ciutadans de Vic entre elles- i molt poc els immigrants.
Però sabem encara més coses. Sabem que la crisi econòmica més greu que ha patit aquest país des de la guerra civil no ha provocat una explosió social gràcies a dos factors: per una banda, gràcies a la sòlida xarxa de protecció social que han posat el marxa els governs; per l’altra, gràcies al fet que una part importantíssim del l’atur ha recaigut sobre la immigració i que la capacitat d’aquesta per adaptar-se a les situacions adverses és considerablement alta. Per això, és especialment vergonyós aprofitar el malestar social acumulat durant dos anys de profunda crisi econòmica per atiar el discurs de la mà dura contra la immigració. La causa de l’atur que està en l’origen del malestar social és la banca irresponsable i el seu model neoliberal, no són els immigrants. Convertir els immigrants en el boc expiatori d’aquest malestar és massa fàcil. Es deplorable.
Tots sabem, en fi, una darrera cosa, la més important de totes: els immigrants són persones, amb drets i amb dignitat, com tu i com jo. Una dignitat com a mínim tant inalienable com la dels fetus que els antiavortistes defensen aïradament pels carrers de la capital, quan es manifesten en contra de la reforma legal de l’avortament. Els nouvinguts mereixen tant de respecte com els nonats. Qui són aquests democristians que es preocupen tant dels drets d’aquells que encara no han nascut i s’obliden tan ràpid dels drets dels ciutadans més vulnerables? Qui són aquests nacionalistes que van a buscar a casa seva als immigrants perquè votin a les consultes sobiranistes i l’endemà els volen deixar sense escola i sense hospital?
La proposta ja retirada de l’Ajuntament de Vic de no empadronar als nouvinguts que no disposin de visat hagués fet que els immigrants empadronats durant aquell més haguessin estat 4 menys: 123 en comptes de 127. Hagués modificat substancialment, aquesta mesura, la quantitat d’immigrants que hi ha a Vic? No. Hagués permès disposar de més recursos per atendre les necessitats de la població immigrant? No. Hagués permès reduir la pressió a la qual els serveis públics estan sotmesos en una època de crisi, en la qual les necessitats socials s’incrementen exponencialment? No.I tot això, l’Ajuntament que proposava aquesta mesura, ho sap perfectament. Per això, la seva proposta era deshonesta. En política pots equivocar-te a l’hora de prendre decisions, el què no pots fer és enganyar deliberadament. Fer-ho és immoral. No podem creure que l’objectiu de l’Ajuntament, amb aquesta proposta, fos intentar resoldre les dificultats que es deriven de la immigració, que existeixen i que ningú nega. Més aviat ens temem que l’objectiu era propagandístic, electoralista: competir amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Una vergonya. I una idiotesa. Perquè amb la proposta de negar l’empadronament als sense-visat, ben al contrari, no fan més que reforçar el discurs racista d’Anglada i el seu espai polític.
Tots sabem que els immigrants aporten a la Hisenda pública més diners dels que li costen a l’Estat. Són uns contribuents nets a la caixa comuna. Si no fos per ells, Espanya no hagués tingut els superàvits fiscals dels quals va gaudir abans de la crisi. Si no fos per ells, els governs de Madrid no s’haguessin pogut dedicar a rebaixar impostos, una i altra vegada, durant la darrera dècada. Unes rebaixes fiscals, per cert, de les quals s’han beneficiat sobretot les classes mitjanes autòctones –i els ciutadans de Vic entre elles- i molt poc els immigrants.
Però sabem encara més coses. Sabem que la crisi econòmica més greu que ha patit aquest país des de la guerra civil no ha provocat una explosió social gràcies a dos factors: per una banda, gràcies a la sòlida xarxa de protecció social que han posat el marxa els governs; per l’altra, gràcies al fet que una part importantíssim del l’atur ha recaigut sobre la immigració i que la capacitat d’aquesta per adaptar-se a les situacions adverses és considerablement alta. Per això, és especialment vergonyós aprofitar el malestar social acumulat durant dos anys de profunda crisi econòmica per atiar el discurs de la mà dura contra la immigració. La causa de l’atur que està en l’origen del malestar social és la banca irresponsable i el seu model neoliberal, no són els immigrants. Convertir els immigrants en el boc expiatori d’aquest malestar és massa fàcil. Es deplorable.
Tots sabem, en fi, una darrera cosa, la més important de totes: els immigrants són persones, amb drets i amb dignitat, com tu i com jo. Una dignitat com a mínim tant inalienable com la dels fetus que els antiavortistes defensen aïradament pels carrers de la capital, quan es manifesten en contra de la reforma legal de l’avortament. Els nouvinguts mereixen tant de respecte com els nonats. Qui són aquests democristians que es preocupen tant dels drets d’aquells que encara no han nascut i s’obliden tan ràpid dels drets dels ciutadans més vulnerables? Qui són aquests nacionalistes que van a buscar a casa seva als immigrants perquè votin a les consultes sobiranistes i l’endemà els volen deixar sense escola i sense hospital?
Publicat a l’Agenda de Ciutadans pel Canvi, divendres 22 de gener. de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada